ksa365.net - El paper de la cuina dins la llar

El paper de la cuina dins la llar

Un espai per crear,

un espai per compartir
La cuina sempre ha estat un espai de convivència. Des de l’antiguitat, en moltes cultures, a les cases la vida social de la llar girava al voltant dels fogons. Però moltes vegades trobem cuines que, pel seu espai, no poden tenir aquest paper principal dins la convivència familiar, i aquest queda relegat al saló menjador. També, en altres ocasions, trobem la cuina integrada a la mateixa sala d’estar; és el que coneixem com cuina americana o cuina oberta. Sigui com sigui, aquest espai de creació i convivència és una peça fonamental de casa nostra al qual cada dia dediquem més atenció a l’hora de dissenyar-lo, decorar-lo o equipar-lo. Per aquest motiu, en aquesta edició dedicarem les nostres pàgines monogràfiques a aportar-vos idees per seguir gaudint d’aquest espai en tots els seus vessant.

Com podem distribuir els espais de la cuina
La distribució dels espais de la cuina és molt important i complicada, ja que ha de ser funcional, còmoda, segura i, a la vegada, al més estètica possible. Per tal que la nostra cuina gaudeixi de tots aquests qualificatius, estudiarem, espai per espai, cada un dels seus racons, les consideracions bàsiques i les distribucions més utilitzades per poder treure el màxim rendiment dels espais de què disposem.

D’entrada, les diferents zones que configuren la cuina són la de cocció, la d’obrador, la pica de rentar els plats i la de rebost, en el cas que no es disposi d’un espai extern per al magatzematge. L’ideal seria disposar aquests diferents espais de manera que poguéssim desplaçar-nos del rebost
a la zona d’obrador i rentada i, a continuació, a la de focs. Això ens facilitaria la mobilitat. També és interessant situar la pica i el rentavaixella prop l’un de l’altre, d’aquesta manera estalviarem temps i problemes. Així mateix, és aconsellable situar la zona d’obrador a més de mig metre del foc per evitar possibles ensurts. Deixar una distància mínima de 70 cm per a l’obertura del rentavaixella ens estalviarà incomoditats a l’hora d’utilitzar-lo.

Els diferents tipus de cuina

Els dissenys arquitectònics més habituals són: els de forma d’L, els lineals, en paral·lel, amb illa o amb península.

La forma en L és molt popular, per la facilitat d’adaptació que té, en oferir un espai obert en el qual podem situar una zona office on fer vida a la cuina. A més, elimina les zones de pas i, per tant, maximitza l’aprofitament de l’espai i escurça les distàncies que hem de recórrer. Per separar la pica, la zona de cocció i el frigorífic, situarem zones d’obrador entre aquests elements.

Pel que fa a les cuines lineals, són habituals en les estances estretes, on estem obligats a aprofitar l’espai al mil·límetre. Els viatges amunt i avall en aquest tipus de cuina són continus. Per trencar una mica aquesta dinàmica, és aconsellable posar la pica al mig, d’aquesta manera escurçarem les distàncies.

La disposició en paral·lel és de les més utilitzades pels cuiners professionals, així que la veuràs sovint als programes de TV. Es gaudeix de molt d’espai, però es racionalitza la disposició del conjunt i s’eviten desplaçaments, i hauràs de recordar-te de deixar un espai mínim de separació d’1,20 m entre els mobles enfrontats per poder obrir-los amb comoditat. També és interessant col·locar a la mateixa banda les zones de neteja i cocció, per reduir el risc d’accidents.

Cuines en forma d’U. És la més idònia per a les habitacions rectangulars i amples, ja que aprofitant tres de les seves parets construirem un gran espai per moure’ns amb tota llibertat, amb una divisió clara de les zones, però perfectament comunicades i integrades. La capacitat de magatzematge és molt gran, per la facilitat que ens ofereix a l’hora de col·locar armaris.

La cuina de somni: en illa. Per als qui s’ho poden permetre, posar una illa, és a dir, una zona independent de la resta, és una solució fantàstica, per varis motius: facilita la comunicació entre el cuiner i la resta de persones, es disposa d’una àrea de treball o una pica perfectament integrada amb la resta d’elements, i és, des del punt de vista estètic, la més atractiva.

La península és una variant d’aquest concepte de cuina. La zona manté la connexió amb la resta i és accessible per les dues bandes, per tant, aporta un nou espai de magatzematge, ja que cal tenir en compte que si situem en aquest espai la campana extractora, aquesta penjarà directament del sostre.

Tot i això, a l’hora de decidir la distribució i decoració d’aquest espai, el principal factor que hem de tenir en compte és la funcionalitat, que cuinar sigui agradable, senzill, còmode i segur. Tanmateix, no renunciïs a aconseguir una composició al més estètica possible de la qual puguis sentir-te orgullós davant dels teus invitats.

Cuines minimalistes. A moltes cases les cuines han deixat de banda els estils clàssics i s’han orientat a línies molt més sòbries, però no avorrides. S’imposa la serietat estètica, però no deixa de transmetre sensacions visualment agradables. Aquesta tendència latent s’ha recuperat dels conceptes italians que vénen de la dècada dels 80 i que estan inspirats en l’arquitectura i les matemàtiques, acompanyant la nouvelle cuisine pel terreny de la gastronomia. Així doncs, lluny dels recarregats, els mobles es creen senzills, però plens de valor estètic i funcional.

Els colors, complements i materials fan d’aquestes cuines uns espais còmodes per als usuaris. Hi predominen les formes cúbiques, i es decideix amagar els estris de cuina amb grans persianes; un entorn on preval l’ordre i la tranquil·litat a l’hora de cuinar o crear noves delícies.

Una de les màximes dels dissenys actuals de cuines diu que apostem per l’ordre i l’espai lliure d’estris. Per això s’utilitzen armaris de persiana, perquè ofereixen una forma fàcil d’endreçar els estris del dia a dia.

Ocasionalment, el vidre és el complement ideal per a aquest tipus de disseny. Els llums encastats en les vitrines donen una il·luminació molt adient al conjunt, i es poden mostrar les vaixelles i el parament com si es tractés d’un aparador.

Tornant a les tendències dels anys 60, a les cuines actuals retrobem els colors vius, on predominen els colors vermells i els tons morats.

© El contingut del portal KSA365 són propietat de SETMEDIA® i de les empreses anunciants.Queda prohibida la reproducció de qualsevol material (inclosos textos, fotografies, imatges, icones, publicitats o idees) per cap mitjà gràfic o digital sense el previ consentiment dels propietaris. En el portal també s’inclouen informacions i imatges que no són propietat del portal KSA365 sinó que són enviades pels propis usuaris. Si algun d’aquests continguts publicats estan subjectes a drets d’autor o algun altre tipus de dret que impedeixi la seva publicació, serà retirada del portal un cop la direcció de KSA365 tingui constància del fet. set@setmedia.net

Com podem distribuir els espais de la cuina La distribució dels espais de la cuina és molt important i complicada, ja que ha de ser funcional, còmoda, segura i, a la vegada, al més estètica possible. Per tal que la nostra cuina gaudeixi de tots aquests qualificatius, estudiarem, espai per espai, cada un dels seus racons, les consideracions bàsiques i les distribucions més utilitzades per poder treure el màxim rendiment dels espais de què disposem. D’entrada, les diferents zones que configuren la cuina són la de cocció, la d’obrador, la pica de rentar els plats i la de rebost, en el cas que no es disposi d’un espai extern per al magatzematge. L’ideal seria disposar aquests diferents espais de manera que poguéssim desplaçar-nos del rebost a la zona d’obrador i rentada i, a continuació, a la de focs. Això ens facilitaria la mobilitat. També és interessant situar la pica i el rentavaixella prop l’un de l’altre, d’aquesta manera estalviarem temps i problemes. Així mateix, és aconsellable situar la zona d’obrador a més de mig metre del foc per evitar possibles ensurts. Deixar una distància mínima de 70 cm per a l’obertura del rentavaixella ens estalviarà incomoditats a l’hora d’utilitzar-lo.
Els diferents tipus de cuina Els dissenys arquitectònics més habituals són: els de forma d’L, els lineals, en paral·lel, amb illa o amb península. La forma en L és molt popular, per la facilitat d’adaptació que té, en oferir un espai obert en el qual podem situar una zona office on fer vida a la cuina. A més, elimina les zones de pas i, per tant, maximitza l’aprofitament de l’espai i escurça les distàncies que hem de recórrer. Per separar la pica, la zona de cocció i el frigorífic, situarem zones d’obrador entre aquests elements. Pel que fa a les cuines lineals, són habituals en les estances estretes, on estem obligats a aprofitar l’espai al mil·límetre. Els viatges amunt i avall en aquest tipus de cuina són continus. Per trencar una mica aquesta dinàmica, és aconsellable posar la pica al mig, d’aquesta manera escurçarem les distàncies. La disposició en paral·lel és de les més utilitzades pels cuiners professionals, així que la veuràs sovint als programes de TV. Es gaudeix de molt d’espai, però es racionalitza la disposició del conjunt i s’eviten desplaçaments, i hauràs de recordar-te de deixar un espai mínim de separació d’1,20 m entre els mobles enfrontats per poder obrir-los amb comoditat. També és interessant col·locar a la mateixa banda les zones de neteja i cocció, per reduir el risc d’accidents.
Cuines en forma d’U. És la més idònia per a les habitacions rectangulars i amples, ja que aprofitant tres de les seves parets construirem un gran espai per moure’ns amb tota llibertat, amb una divisió clara de les zones, però perfectament comunicades i integrades. La capacitat de magatzematge és molt gran, per la facilitat que ens ofereix a l’hora de col·locar armaris. La cuina de somni: en illa. Per als qui s’ho poden permetre, posar una illa, és a dir, una zona independent de la resta, és una solució fantàstica, per varis motius: facilita la comunicació entre el cuiner i la resta de persones, es disposa d’una àrea de treball o una pica perfectament integrada amb la resta d’elements, i és, des del punt de vista estètic, la més atractiva. La península és una variant d’aquest concepte de cuina. La zona manté la connexió amb la resta i és accessible per les dues bandes, per tant, aporta un nou espai de magatzematge, ja que cal tenir en compte que si situem en aquest espai la campana extractora, aquesta penjarà directament del sostre. Tot i això, a l’hora de decidir la distribució i decoració d’aquest espai, el principal factor que hem de tenir en compte és la funcionalitat, que cuinar sigui agradable, senzill, còmode i segur. Tanmateix, no renunciïs a aconseguir una composició al més estètica possible de la qual puguis sentir-te orgullós davant dels teus invitats. Cuines minimalistes. A moltes cases les cuines han deixat de banda els estils clàssics i s’han orientat a línies molt més sòbries, però no avorrides. S’imposa la serietat estètica, però no deixa de transmetre sensacions visualment agradables. Aquesta tendència latent s’ha recuperat dels conceptes italians que vénen de la dècada dels 80 i que estan inspirats en l’arquitectura i les matemàtiques, acompanyant la nouvelle cuisine pel terreny de la gastronomia. Així doncs, lluny dels recarregats, els mobles es creen senzills, però plens de valor estètic i funcional. Els colors, complements i materials fan d’aquestes cuines uns espais còmodes per als usuaris. Hi predominen les formes cúbiques, i es decideix amagar els estris de cuina amb grans persianes; un entorn on preval l’ordre i la tranquil·litat a l’hora de cuinar o crear noves delícies. Una de les màximes dels dissenys actuals de cuines diu que apostem per l’ordre i l’espai lliure d’estris. Per això s’utilitzen armaris de persiana, perquè ofereixen una forma fàcil d’endreçar els estris del dia a dia. Ocasionalment, el vidre és el complement ideal per a aquest tipus de disseny. Els llums encastats en les vitrines donen una il·luminació molt adient al conjunt, i es poden mostrar les vaixelles i el parament com si es tractés d’un aparador. Tornant a les tendències dels anys 60, a les cuines actuals retrobem els colors vius, on predominen els colors vermells i els tons morats.

Buscador