|
|
 |
|
Era el segon Martini blanc que en Guifré demanava. Ja portava més de mitja hora esperant a la cafeteria de l’hotel, assegut en una butaca davant la gran llar de foc induïda per gas. Havia quedat amb l’Anna a dos quarts d’una; encara faltaven cinc minuts per a l’hora. El seu anunci certament l’havia encuriosit, i la veu de l’Anna i el seu to dolç i tímid a la vegada l’havien portat a quedar amb ella l’endemà de la trucada des del seu despatx. Per telèfon semblava que aquella noia, a part de desconèixer el preu del metre quadrat al Principat, desconegués també la resta de coses d’Andorra, com si acabés d’aterrar-hi. En Guifré repassava mentalment la conversa del dia anterior: —Bon dia, em dic Guifré Vila, sóc agent immobiliari. Voldria parlar amb la senyoreta Anna, si us plau. —Perdoni, com ha aconseguit aquest número de telèfon? Per un moment, en Guifré va sentir-se desconcertat. —Bé, venia a l’anunci del KSA365 i... La veu femenina de l’altra banda del fil va semblar recordar de sobte. —Ah! És cert, disculpi’m, en aquests moments estava pensant en una altra cosa. Acabo d’arribar al país i encara no estic gaire centrada. La seva veu era dolça, però tímida i esporuguida, com si, tot i estar interessada en aquella trucada, tingués pressa per penjar, com si tingués por que algú, prop seu, pogués sorprendre-la en aquell moment. —Perdoni, senyor Vila, jo sóc l’Anna, però en aquest moment no puc parlar. Li faria res que ens trobéssim demà en algun lloc discret? Certament, desconeixia la idiosincràsia i la mida del país, i que en aquests casos el món és un mocador. —Bé, pel fet que agafés el telèfon un recepcionista i m’anunciés que estava trucant a l’hotel Llamborda, dedueixo que s’allotja vostè en aquest hotel. Ara la que semblava desconcertada era ella. —Oh! Ha... Sí, és clar, que beneita que sóc! En Guifré va somriure per sota el nas des de l’altra banda del fil telefònic. —Si li sembla bé, podem trobar-nos demà a dos quarts d’una a la cafeteria del mateix hotel, senyoreta Anna. —Em sembla perfecte, senyor Vila. Moltes gràcies. A continuació es va tallar la comunicació. En Guifré repassava mentalment l’episodi del dia anterior i apurava el contingut del got de Martini, empassant-se amb l’últim glop l’oliveta farcida del fons. Va ser en aquell moment, a través del vidre del got buit, que va veure davant seu, parada, quieta, dreta, amb les mans creuades per sobre el pit, abraçant fortament una bossa de mà, una noia d’uns vint-i-cinc anys. Va abaixar el got, i ara sí, sense la distorsió del vidre, la va observar detingudament. No era una noia, segons els paràmetres de bellesa del moment, espectacular, tot i així, tenia quelcom que la feia força atractiva. Se la veia natural, senzilla, i certament la seva complexió, tot i la roba una mica ampla, s’endevinava força voluptuosa. La cara, amagada parcialment per unes ulleres potser excessivament grans, tenia unes faccions correctes, tot i que no exagerades, rematades per un nas un pèl gran, però prim i recte. Ella es va presentar: —Bon dia, sóc l’Anna. Vostè deu ser... —En Guifré. Digui’m Guifré, si us plau. A la vegada que en Guifré es presentava, es va alçar per donar-li la mà i la va invitar a asseure’s. —Miri, Guifré, la veritat és que no tinc gaire temps per mantenir aquesta reunió. Tal com deia en el meu anunci, estic buscant un pis i em corre una mica de pressa. Tampoc no tinc gaire temps per anar visitant immobiliàries, i tampoc no vull estar rebent trucades contínuament a la meva habitació. Aquella història es posava cada vegada més interessant per a en Guifré: una noia força maca i misteriosa, amb certs diners, que s’allotjava en un bon hotel, que no coneixia ningú al Principat i que semblava amagar-se d’alguna cosa, volia comprar un pis sense fer-se veure gaire. —Bé, per començar, he de dir-li que el que vostè demana no és gaire senzill de trobar. Malgrat tot, tinc un parell de pisos en cartera que, sense tenir exactament els metres que vostè volia, i deixant de banda el tema de les vistes, potser farien al cas... Tot d’una, en Guifré va notar una mà poderosa recolzada a la seva espatlla. Imaginant que seria algun conegut, va girar-se amb un cordial somriure a la cara, però el cordial somriure va desaparèixer ràpidament. Evidentment, aquell personatge de dos metres d’alçada i braços com troncs que el mirava seriosament des de la seva privilegiada posició no li recordava cap conegut. O la seva memòria s’estava afeblint o realment no coneixia cap animal com aquell. “Allò” tenia un aspecte que impressionava, amb el cap totalment rapat, unes poblades celles (que en aquell moment convergien perillosament sobre el pont del seu nas) i una mandíbula quadrada que deuria tenir més de mig pam a la seva base. En Guifré s’adonà de seguida que, per variar, estava a punt de tornar a ficar-se en un bon embolic. (Continuarà…) |
|
© El contingut del portal KSA365 són
propietat de SETMEDIA® i de les empreses anunciants.Queda prohibida la
reproducció de qualsevol material (inclosos textos, fotografies,
imatges, icones, publicitats o idees) per cap mitjà gràfic o digital
sense el previ consentiment dels propietaris. En el portal també
s’inclouen informacions i imatges que no són propietat del portal
KSA365 sinó que són enviades pels propis usuaris. Si algun d’aquests
continguts publicats estan subjectes a drets d’autor o algun altre
tipus de dret que impedeixi la seva publicació, serà retirada del
portal un cop la direcció de KSA365 tingui constància del fet. set@setmedia.net |
