|
|
|
|
E l paisatge era impressionant, les muntanyes estaven cobertes per una catifa verda que es movia rítmicament al compàs que marcava l’aire, el rierol i quatre bordes semblaven protegides per les imponents muntanyes, que obligaven a aixecar el cap si es volia veure el cel. En Guifré va omplir-se els pulmons d’aquell aire que li portava tants records i que posseïa moltes de les olors que ja pertanyien al passat; amb olors molt semblants a aquelles havia transcorregut la seva infantesa. Amb un cop de mà va apartar tots aquells pensaments i va començar a baixar en direcció al rierol des de la carretera de terra on tenia aparcat el seu vell Panda 4x4. De fet, aquella carretera era l’única forma d’arribar fins on ara es trobava, al bell mig de la vall, davant d’aquella borda de la qual temps enrere havia sentit parlar a son pare i de la qual alguna cosa havia llegit aquell mateix matí. La borda es trobava tot just al començament de la falda de la muntanya. A mesura que en Guifré s’acostava a la borda, la sensació d’inquietud del nostre amic anava creixent. Era una mena de sisè sentit que semblava voler avisar d’algun perill en Guifré, un perill indefinit o quelcom desagradable que envoltava aquella borda. —Jo no la voldria ni regalada —va remugar l’API, parat davant de la vella porta de fusta de l’entrada, tot mirant-la de dalt a baix. —Vostè què hi fa, aquí? —el va sobresaltar una veu darrere seu. En Guifré va dominar el bot que li havia provocat l’ensurt i va girar el cap fins a tenir dins del seu camp de visió l’amo d’aquella veu. Era un home d’uns cinquanta anys llargs, qui havia parlat. Deuria fer un metre setanta a tot estirar i vestia roba de treball: una granota blava bastant destenyida i botes de goma de canya llarga de les que es fan servir per treballar a les quadres. —Hola, bona tarda tingueu! —va respondre en Guifré mentre s’acostava al camperol amb un somriure als llavis—. No sabríeu dir-me a qui pertany aquesta borda? L’home de la granota seguia immòbil mirant fixament en Guifré. —I vostè per què ho vol saber? —va demanar l’home, tot enxiquint els ulls—. Què n’ha de fer, vostè? —va inquirir a en Guifré, a la vegada que es donava la volta i començava a allunyar-se del nostre amic en direcció a les quadres del darrere de la casa. En Guifré, encara amb el somriure als llavis, va veure com l’home desapareixia dins de la quadra. Va anar fins a la porta de la casa i va trucar fent servir la picaporta amb cara d’ós que hi penjava al mig. —Bon dia, que hi ha algú? —va cridar per fer-se sentir a l’interior. Va tornar a repetir l’operació tres vegades més amb la mateixa fortuna: el silenci per resposta. Decidit a esbrinar la propietat d’aquella borda (ja no tant pel seu amic Joan, sinó per la seva pròpia curiositat), va tornar cap al cotxe i va agafar la direcció cap a Andorra la Vella. Pensava anar a fer una visita a un vell amic del seu pare, que temps enrere havia treballat en una notaria del país. La carretera, amb el temps que feia i la temporada que era, anava pràcticament buida; sols es creuava amb algun vehicle industrial dels que estaven treballant per les moltes obres que es feien per aquella zona. Això li permetia una conducció més relaxada i la possibilitat de gaudir del paisatge. En aquell moment, sols baixava un camió davant seu i, a certa distància pel darrere, un tot terreny amb matrícula del país. El camió va agafar una de les sortides que donaven a una de les obres. Ara va poder accelerar una miqueta més. Volia trobar el vell Cisco abans que marxés del casal d’avis on solia passar tots els matins, i ja eren pràcticament les dotze del migdia. Ara, el tot terreny que estava feia un moment a certa distància apareixia pel retrovisor pràcticament enganxat al para-xocs del Panda d’en Guifré. «Un altre burro que té pressa per arribar», va remugar l’API alhora que posava l’intermitent de la dreta per donar-li pas. En aquell moment, estaven arribant a la zona de corbes de més avall de Canillo, una zona estreta on el tot terreny no el podria avançar. —O passes ara, noi, o t’hauràs d’esperar fins a Encamp —va dir en Guifré en veu alta, tal com fan tots els conductors, esperant que el conductor de l’altre vehicle el sentís. Ara ja havien arribat a la zona de corbes, i l’avançament era impossible. A més, de cara venien dos grans camions que superaven lentament la pujada. De sobte, en Guifré va notar un cop pel darrere, el tot terreny acabava d’impactar contra el cul del seu Panda. —La mare que et va fer! —va exclamar en Guifré mentre intentava dominar el cotxe. El tot terreny, al contrari del que es podia preveure, va tornar a impactar contra la part posterior del petit 4x4, però aquesta vegada va prémer el gas a fons i es va emportar en la seva suïcida carrera el cotxe de l’API, que cada vegada es desplaçava més cap a l’esquerra de la via per on arribaven de cara els camions. —Però què està fent aquest ximple! —va cridar en Guifré, intentant controlar el vehicle, impotent davant la força del gros tot terreny que l’empenyia. En un desesperat intent d’evitar la col·lisió amb el primer camió, que ja tenia al damunt, en Guifré va donar un cop de volant cap a l’esquerra i es va precipitar pel fort pendent, esquivant per segons una mort pràcticament segura, tot i que el remei no era gaire millor que la malaltia. Sense poder controlar el petit cotxe per la forta baixada, el Panda va començar a donar voltes de campana. A la tercera tombarella, en Guifré ja havia perdut el coneixement. (Continuarà…) |
|
© El contingut del portal KSA365 són
propietat de SETMEDIA® i de les empreses anunciants.Queda prohibida la
reproducció de qualsevol material (inclosos textos, fotografies,
imatges, icones, publicitats o idees) per cap mitjà gràfic o digital
sense el previ consentiment dels propietaris. En el portal també
s’inclouen informacions i imatges que no són propietat del portal
KSA365 sinó que són enviades pels propis usuaris. Si algun d’aquests
continguts publicats estan subjectes a drets d’autor o algun altre
tipus de dret que impedeixi la seva publicació, serà retirada del
portal un cop la direcció de KSA365 tingui constància del fet. set@setmedia.net |
